En Miquel de Petra i de la Part Forana.

Mira Miquel, cada qual és així com és i no crec que a la teva edat et convenci de res però no voldria deixar passar l'oportunitat de fer un comentari sobre el tarannà suposadament "centrat" quan es tracta de jutjar les conductes dels altres partits polítics. Mira, Miquel. No crec que sigui just ni equànime que totes les notícies "dolentes" que surten del poble de Petra els califiquis com a "aferrades entre el PP i el PSM, el Secretari i el Batle, la Tinet Batle i les construccions del seu espós...etc.". No crec que sigui just fer aquests reduccionismes, entre altres coses, perquè jo, aferrar-me, no m'he aferrat mai. Lo mateix crec que puc dir del PP-Petra. Ni tampoc és veritat que les notícies que han anat sortint siguin "aferrades". La metafora és, coincidiràs amb mi,poc, molt poc, afortunada. Senzillament, des del PP-Petra ens hem pres seriosament fer una oposició implacable i l'exercim. No és que sigui el nostre dret: és la nostra obligació, com hauria de ser l'obligació d'UM-Petra, per cert. De la mateixa manera que l'obligació teva i del teu partit (PSOE-Petra) no és situar-se en el bell mig, entre uns i uns altres, sinó allà on resideix la veritat. Ser objectiu o equànime o just no vol dir situar-se just enmig d'uns i d'altres com Salomó, sinó situar-se lo més a prop possible a la veritat i a la justícia. I tu, que jo sàpiga, mai m'has demanat cap paper ni un per comprovar els fets que tu llavors jutges com a "aferrades". Per tant, alerta amb les actituds "objectives", "distants" i "centrades" quan es tracta de jutjar els altres i no es té tota la informació o no se'n fa cas. Alerta, perquè l'error pot ser gran. Mira, Miquel. Crec que t'equivoques, UM s'equivoca, i el PSOE s'equivoca donant balons d'oxigen al PSM, anc que siguin balons d'oxigen de silenci... i d'una mal entesa objectivitat. No vull ni pensar si enlloc del PSM governàs el PP i la situació fos la contrària. Què faríeu? Callaríeu com ara? Jutjaríeu "centradament"? No crec que a tu, pertanyent a un partit contrari del meu, jo mai t'hagi igualat als Massot, Rechach, Mas i cia. No t'he igualat mai a ells diguent que, en el cas del tren per posar un exemple, es tractava de "aferrades entre PSOE i PSM". Crec que vaig estar on havia d'estar i no et vaig posar a la mateixa alçada que els Massot, Rechach o Mas. Ni t'hi he posat mai i abans de jutjar, procur tenir el màxim de la informació possible. Esper que, tal com s'han desenvolupat els esdeveniments durant aquests darrers tres anys de política municipal amb com s'han comportat uns i els altres, almanco t'hagi servit per no seguir igualant-me a mi amb els Massot, Rechach i cia. Només et deman això: justícia pero no igualitarisme de tots els contraris. Abans del PP, som persona i com a tal et reclam equanimitat a l'hora de jutjar-me. Queda clar?? I si hi ha dubtes, no tenc cap inconvenient en contestar-te (quan vulguis aclarir res, envia'm un email). I per una vegada, i t'ho dic sense acritud, comporta't amb equanimitat i amb més respecte a la veritat. Veritat i justícia. Joan Font Rosselló. Regidor del PP-Petra.

Joan, gràcies pel teu comentari encara que una mica injust.Per què ? -- no me facis tan vell: encara puc canviar, som home de canvi, però com deia el nostre paisà Juníper serra:"sempre endavant, mai endarrere". -- en el meu escrit no me referesc en cap moment a les activitats del PP/PSM sinò a les informacions que surten del poble de Petra segons el Mundo o Ultima Hora...Per sort de Petra,i és precisament el subfons del meu blog, hi ha moltá més vida que les aferrades entre el PP i el PSM que també hi són. --- ets una mica injust quan me situes al bell mig de l'equanimitat com si no estàs compromés enlloc...Estic col·laborant amb bastantes històries de Petra de manera pràctica i diferent a la teva, però poden ser complementàries. --- la teva veritat és una part de la gran veritat, com la meva...Sols els dogmàtics es creuen posseïdors de la veritat.Jo som un cercador de petites veritats que m'acostin cada cop més a la gran Veritat. --- ets injust dient-me que don balons d'oxígen al PSM:jo mantenc una actitud crítica amb moltes actituds seves, però també sé reconèixer allò que fan ben fet i sobretot si el poble majoritàriament els vota, ho acceptaré però confio en el sext sentit del poble que reconeixerà les equivocacions i donarà pas a un canvi de composició del govern municipal de Petra. --Vull fer-te una confesió pública en aquest sentit: tú en tendràs una part important de culpa en aquest canvi, però per desgràcia, el teu partit, no en sortirà beneficiat a nivell de vots:UM serà el gran beneficiari de les teves denúncies, però pel teu consol hauràs contribuit al canvi a Petra. Bé, Joan, ja en parlarem.

Hola Miquel, evidentment que valor que mantenguis una posició crítica cap al PSM i cap al PP, però de vegades crec que tant tu com Llorenç Riera, per posar un altre exemple de qualcú de Petra que de tant en tant n'amolla qualcuna, pecau d'un excés de centrisme (o centralitat geopolítica), no heu estat gens equànimes amb els vostres comentaris. En part, és natural que no vos volgueu posar malament (o excessivament malament) amb la muta pessemera (perquè criticar en Massot, Reixac, Gual o Mas significa per a la muta criticar la mateixa muta) però abans de fer alguns comentaris més valdria que, o bé vos n'informàssiu bé, o bé fóssiu un poc més respectuosos amb qui té raó. I quan dic, té raó, ho dic perquè allà on canten papers, menten barbes, on existeixen arguments sòlids davant pretextos fugidissos...I em consta que el DM (ja no en parlem d'UH, que té un contenciós particular amb mi) ha amagat en moltes ocasions la realitat de Petra. Riera s'hagués pogut posar ses botes i en canvi ha preferit la inhibició i el centrisme mal entès. Fins i tot quan el batle em va expulsar del Ple (ell em va expulsar, no jo) i els jutges sentenciaren que hi havia hagut una vulneració de drets constitucionals, Riera es va posar al bell mig entre els dos Font's, com si tots dos tenguéssim la mateixa responsabilitat. S'ha retratat, en Llorenç Riera i pensar totes les planes que omplia quan hi havia en Martí Santandreu de batle.. De totes maneres a dia d'avui els petrers, gràcies a El Mundo i a TV-Petra, poden prescindir perfectament de DM i UH.-------------------...................----------------- Seria una llàstima que de la nostra tasca d'oposició se n'aprofitàs UM, un partit que, com Riera i tu, també ha optat per situar-se fora de les trinxeres i fer de bo per la vida. Una llàstima. Però passi lo que passi, acceptarem els resultats, com els hem acceptat sempre. Una salutació a tots els lectors del blog. A veure si els animam una mica. Joan Font Rosselló. Regidor del PP-Petra.

La política sempre ha estat un exercici de coratge i de passió. Lo que practiquen la majoria de polítics, cal reconèixer-ho, té més a veure amb la supervivència per raons alienes a la pròpia política (interès, figurera) que en la defensa d'uns principis que és en realitat lo que fonamenta els partits. Els partits no són fins en si mateixos sinó instruments per dotar de representants polítics (el mandat imperatiu està prohibit de fet a les Cartes Magnes)als ciutadans. Instruments... no fins. Els grecs, per exemple, sabien que a l'àgora era fonamental la valentia més enllà del càlcul de les conseqüències (sempre imprevisibles) dels seus actes. Això no vol dir que estigui d'acord amb els grecs (també la política és possibilisme i prudència) però els hi hem de reconèixer que un esperit de grandesa i una altura de mires que els polítics han perdut. Ser idealista pot arribar a ser més perillós que ser un pragmàtic cínic però sempre hi haurà un quelcom d'elevat i de noble la lluita per uns ideals i uns principis, siguin el que siguin. Avui, malauradament, hi ha pocs idealistes, fins i tot entre els joves. La política, i és una confessió personal, pot arribar a ser divertida i gens avorrida, sempre i quan subordinis la supervivència (i el càrrec) a la defensa dels ideals. Als joves jo els convidaria a entrar en política amb aquest ànim. Resulta patètic veure joves polítics que es volen tirar dins la grand monde politique i són tan prudents i cautel·losos que pareixen vells. A la vida política fan falta pot ser menys ideals (pocs però ferms) i més idealistes. Joan Font Rosselló. Regidor del PP-Petra