En Miquel de Petra i de la Part Forana.

Setmana Santa 2006: Fe cristiana o teatralitat ?

mimome | 12 Abril, 2006 20:00

És un fet incontestable que el nombre de persones que practiquen normalment la seva fe catòlica, a Mallorca i a tota Espanya, disminueix. Números canten, enquestes fetes ho demostren i si pegam un cop d'ull a les celebracions dels diumenges queda més clar que l'aigua. ( Quedi clar que aquesta afirmació és parcial ja que normalment es parla de pràctica externa de fe, reduïda a la participació a la missa, quan la pràctica de la fe cristiana és més ampla: les bones obres també són eix fonamental: serem jutjats pel que haurem fet). I si ens atenem a les notícies de premsa i altres mitjans, tot el que fa referència a les processons de setmana santa va creixent la participació de la gent : més confraries, nous passos, noves imatges, recuperació de Davallaments...etc. A un reportatge sobre Setmana Santa un rector de pes dins la Part Forana,venia a dir en resum ,que ell assistia a les processons per respecte a les persones que hi van de bona fe i amb bons sentiments, però que ell dubtava que les processons servissin per enfortir la vivència actual de la fe cristiana . Un historiador com Pere Fullana, davant la multitud de confraries de Palma valorava la participació de les classes més populars en aquesta manifestació de religiositat popular, i convidava a no quedar-se davant el continent, sinó a cercar el contingut. Personalment crec que tenen molta importància aquests dos plantejaments perquè va a les arrels de la fe cristiana. Concret un poc més: Si creix la teatralitat anam en camí de convertir la Mort de Jesús en un teatre, una comèdia que ell va fer per donar-nos exemple,etc... Nosaltres el contemplam, ens agrada més o menys i ens anam a casa tan tranquils esperant la representació de l'any següent. Si creix la celebració de la fe anirem en camí de trobar el sentit actual de la mort de Jesús i sobretot la realitat de la mort de Jesús. Convé reafirmar en aquests temps de teatralitat, que Jesús hagués pogut evitar la mort canviant la seva actitud davant les autoritats del seu temps. Que la mort de Jesús és un fet real que es pot demostrar fins i tot per documents no cristians. Que la senyal del cristià és la creu. Que avui, també al segle XXI, els creients tenim morts actuals que necessiten vida nova (= resurrecció) tant a nivell personal com col·lectiu: exemples: a nivell personal: quants odis o rancors personals no necessiten ser canviats en perdó ? A nivell col·lectiu: quantes fams de pa, cultura, benestar (=mort) necessiten la nova vida del compartir, de l'organització solidària del nostre món ? Ja sé que no està molt de moda parlar d'aquesta qüestió... però me dol l'engany en què fàcilment cauen moltes persones amb la més bona voluntat. En cap moment estic jutjant ningú. Sols expressant una opinió reflexionada. Seria bo escoltar altres visions i opinions.