Mal de pair, Sr.Joan Font Rosselló.
mimome | 05 Juliol, 2006 16:45
Reproducció de l'article del diputat petrer pel PP i la meva resposta. LA MIRADA El feminismo radical del PSOE JOAN FONT ROSSELLÓ Comentaba el otro día que la constitución de asambleas de mujeres en algunos pueblos de la Part Forana indicaba el cambio de orientación ideológica del PSOE, un partido que ha pasado a manos de feministas radicales. Mi buen amigo socialista y paisano Miquel Monroig me contestaba en su blog repitiendo la propaganda oficial: «homes i dones som iguals: cap discriminació pel fet de ser dona». Además Monroig, tan fiel a las consignas y la propaganda de su partido, creía ponerme en un aprieto al preguntarse de que a lo mejor yo -un «machista ideológico», según sus palabras- debía darme de baja del PP balear por cuanto la consellera Rosa Puig estaba estudiando un plan de igualdad en el reparto de los trabajos domésticos, plan que a mí personalmente me parece admisible siempre que no sea obligatorio y no se entrometa en la libertad de cada familia para organizarse como le venga en gana. Además Monroig abogaba por «terminar con el modelo de la familia tradicional» y que no se iba lo bastante rápido para derribar este último vestigio «machista». Las principales ideas que inspiran la ideología feminista no son sino un reflejo muy particular de un debate mucho más extenso y transversal: el debate multicultural o el debate de las identidades en torno a la etnia -etnicismo o nacionalismo-, la raza -racismo-, la clase -socialismo-, el sexo -feminismo- o la orientación sexual. Al encerrar a los individuos en identidades totalizadoras que les determinan por completo (raza, etnia, sexo, orientación sexual, clase) el multiculturalismo cae en el esencialismo identitario, es decir, se está legitimando un trato político desigual para las distintas identidades. Me explico. Mientras que, de puertas a fuera, parece que se lucha por la «emancipación» y contra la «discriminación» de los excluidos, en realidad el multiculturalismo se afana, no tanto en conferir a los individuos que pertenecen a la identidad excluida -negros, mujeres, obreros, minorías étnicas, homosexuales- el derecho a ser reconocidos a pesar de sus diferencias -como haría cualquier movimiento político democrático de tinte igualitario-, sino en conferir a los excluidos el privilegio a ser tratados de forma desigual gracias a sus diferencias. En efecto, los multiculturalistas hacen hincapié en las diferencias, no para superarlas o trascenderlas aspirando a lo común y a lo universal, sino en profundizar en estas diferencias para sacar una mayor legitimidad política que redunde en una ampliación de sus derechos políticos. En última instancia, el multiculturalismo -y sus variantes: feminismo, nacionalismo, socialismo, etc.- predica una tolerancia falsa, bajo la cual subyace el relativismo más absoluto. Se respeta todo porque nada tiene valor, porque no hay nada que admirar. Como ha señalado el francés Alain Finkielkraut, en nombre de la no discriminación, del respeto a la diversidad, se termina limando -consciente o inconscientemente- cualquier distinción, supremacía, excelencia o admiración por nuestros antepasados o por cualquier otra notabilidad digna de admirar. Caemos en la indiferenciación. No estamos hablando del ideal romántico en torno a la «estética de lo diverso» ni tampoco, como William Blake, de la «santidad de lo particular» contra las leyes generales, impersonales y universales de los sueños de la Razón y la Ilustración. «(..) No defienden la pluralidad contra la uniformidad, sino la igualdad frente a la trascendencia. No iluminan, sino aplanan. (..) La política del reconocimiento les permite recortar todo lo que sobresale. Su resentimiento prospera a la sombra de lo Otro y del homenaje que, día tras día, se le rinde. Nietzsche lo había entendido bien: «Parecen entusiastas pero lo que arde en ellos no es el corazón, es la venganza»», concluye Finkielkraut. Vet aquí la meva resposta/carta al diari El Mundo. Sr.Director, li agraïria em concedís el dret de rèplica a l'article publicat a "El Mundo-El dia de Baleares" dia 06/07/06 , a la secció La Mirada, títol " El feminismo radical del Psoe". 1. És un honor per mi que una persona com Joan Font R. estigui en contra de les meves idees: me dòna ànims per continuar endavant. 2. Ja que cita tants d'autors, vagi a les hemeroteques de l'any 1920 i veurà com el Psoe ja defensava la causa de les dones d'Espanya. 3. No confongui ,que el Psoe doni el lloc que les pertoca a les dones simplement pel fet de ser persones iguals que els homes, a que el Psoe passi a mans de feministes radicals com vosté diu. 4. Gràcies per lloar la meva fidelitat al Psoe, però a més d'estar orgullós de la postura del govern socialista envers de la consideració de la dona, vosté Sr.Font sap ben bé que d'on venc i on vaig sempre estarà lligat a la defensa dels drets de la persona humana i com la que la dona és persona humana, defens i defensarè fins que faci falta els seus drets. 5. Me sap greu que tengui aquest concepte de multiculturalisme tan "d'essencialisme identitari" i altres elucubracions que fa ,per fugir d'un simple fet : la lluita contra la discriminació de tota persona per raó de raça, sexe, religió, opinió,etc.. És un dret de les persones, no "una identitat totalitzadora". Li repetesc altra vegada: sigui més empàtic : es fiqui dins la pell dels discriminats per qualsevol causa i canviarà les seves idees....que no s'enfada quan es discriminat a Petra pel fet de ser oposició ? 6. Me permetrà, Sr.Font Rosselló un atreviment : li demano que dimitesqui com a parlamentari i com regidor del PP de Petra : una persona que defensa públicament aquestes idees sobre feminisme i multiculturalisme, no és un model per la societat balear, no ens aportarà rés de bó...Continuo pensant que la Sra.Rosa Puig no estarà molt satisfeta encara que ho pinti de "llibertat per organizar-se cada família": els fets canten,i la majoria de les feines de casa cauen sobre les dones i gràcies al feminisme això comença a canviar. No crec que faci cap favor a la Directora de l'Institut de la Dona,Isabel Llinàs defensora de la dona i lluitadora contra tota discriminació. El seu amic socialista petrer Miquel Monroig Mestre.
Re: Mal de pair, Sr.Joan Font Rosselló.
Miquel Font Rosselló | 08/07/2006, 17:08