En Miquel de Petra i de la Part Forana.

En record de don Antoni Oliver i Febrer.

mimome | 08 Agost, 2006 16:49

Llengua i estimació del territori van a braçet. Per gentilesa dels meus amics Toni Llinàs i Margalida Duràn, han arribat a les meves mans dos llibres: “Diálogos con mi perro” i “ Senda obscura” de Toni Oliver Febrer, publicats els anys 1963 i 1957 respectivament. ( Record les dates perquè coneixent Don Toni, a partir dels anys 70 les hagués escrit en català.) Sigui el meu primer record per la defensa del català a Petra que feu Don Toni en contra d'una majoria que preferia que les misses fossin en castellà “perquè era més guapo”...A la seva lluita, a la seva col·laboració amb D.Joan Servera i a un grapat de joves col·laboradors entre els quals m'hi vull incloure jo, es deu en gran part la normalització lingüística de Petra. El meu segon record ve del gust i regust que sentia D.Toni per la naturalesa i pel seu enuig davant la destrucció del paisatge. Per tant vos propós, amics lectors un exercici ( dels llibres en parlarem en haver-los llegit ), llegiu els dos textos, comparau i treis-ne conclusions. Primer text ( Pròleg del Llibre “Diàlogos con mi perro”, autor Antoni Oliver, C.R.) “ que el asfalto de la carretera nos lleve a la quieta paz de un bosque apartado, o a la diáfana serenidad de una playa azul, es a veces una sorpresa, una delicia otras, a menudo una necesidad. I cuando son tantas las carreteras que no llevan a ninguna parte, i las que se urden como una red nefasta frente el vuelo de la paz, i las que levantan erupciones de asfalto contra la pureza del aire, resulta delicia, para mi, lector, el honor de abrirte la puerta hacia la vivificante paz de bosque i de playa – como esas playas que cantan entre las rejas del bosque, como esos bosques que beben azul en la playa-, de que es tan pródiga Mallorca, que se remansa en el libro que tienes en tus manos. La serenidad de este libro parece llegada desde la inquietud de todas las carreteras que son de paz. Any 1963. Segons text D'un CD del grup Cemento. “ Esto es una invitación, para la reconstrucción. Si quieres sobrevivir algo habrá que destruir: ¡cemento! Puentes i espigones, obreros i ladrones, toma comisiones ! En todas las Calas, grandes rascacielos, sólo ganan ellos, grandes constructoras, grandes corruptoras, ¡sois excavadoras ! ¡ Cemento, pólvora i viento! Any 2006. Bon exercici i a treure conclusions.